Escoltar-se

Glòria Masvidal Laia Cunill

Comencem a agafar consciència que això ja s’acaba i sembla mentida que el temps hagi passat tant ràpid. Una part de nosaltres va concloent les activitats i l’altre continua amb el ritme que hem portat fins ara, com si encara no haguéssim de marxar. I tot i que marxem nosaltres, els projectes amb els que estem col·laborant i que hem ajudat a iniciar, tindran una continuïtat amb els nostres companys de treball i ens sap greu no poder viure-ho.
Les últimes setmanes hem estat recol·lectant documents i fotografies dels fets històrics de la guerrilla i les Comunitats Populars de Resistència (CPR), dins la nostra comunitat i a una comunitat veïna (Santa Rita), per tal de continuar amb el projecte del museu que ja havíem esmentat en altres posts.
Aquesta recol·lecció ens ha obert les portes a altres cases i a les històries de vida de les persones que hi viuen. Han sigut moltes imatges, molts documents, molta informació organitzativa de diverses comunitats i entitats centreamericanes, fet que ens ha apropat al seu passat històric i a la realitat actual, especialment rural.

Aquest procés de col·laboració amb el museu ha sigut paral·lel a la nostra col·laboració amb altres activitats puntuals organitzades des de la Cooperativa, com la celebració del Dia Internacional de la No Violència contra les Dones. Durant aquesta celebració vàrem viure una situació que ens va fer reflexionar. Volent ampliar l’impacte social del museu a les participants de l’acte, vam proposar una visita guiada per a qui volgués gaudir-la, trobant-nos amb la negativa dels companys encarregats del projecte de Turisme. Això ens va fer pensar en la dificultat que representa trobar un punt intermig entre l’àrea social i la necessitat de negoci.
Aquest punt intermig també és present en els projectes de Cooperació Internacional dels que han format part i amb els que han col·laborat des de Nuevo Horizonte. Mentre hi ha projectes que s’han centrat en fer una aportació econòmica puntual, n’hi ha d’altres que han posat el seu objectiu en una àrea més social (com és l’educació) i per tant han realitzat una col·laboració amb un seguiment al llarg del temps. El que és indubtable és que la Cooperació Internacional ha tingut un impacte important en el desenvolupament de Nuevo Horizonte i les persones que hi viuen.
I conscients de que nosaltres també hem format part d’aquesta Cooperació, ens adonem que la Cooperació Internacional no només es realitza sinó que també es viu de diverses maneres. En el nostre cas, l’hem viscut de forma molt personal.
Des d’un inici cadascuna es plantejava la seva estada amb una inquietud de comprensió i integració en la Cooperativa, la comunitat i la gran feina de treball comunitari que realitzen. Arribat aquest punt, mirem enrere i reflexionem sobre el nostre procés. Creiem haver aconseguit el nostre objectiu, gràcies a les persones que ens envolten, que ens han ajudat a reflexionar i ens han fet conscients sobre vivències més personals, que es traslladen a un fet social.
“Nos han enseñado a tener miedo a libertad, miedo a tomar decisiones, miedo a la soledad, miedo a la solidaridad, ésto es un gran impedimento a la construcción de la autonomía.”