Final de l’experiència

Meritxell, Laura i Ana

foto-1

L’exposició i subhasta de les caixes de Nadal (fetes per artistes nacionals i internacionals) va ser l’últim projecte en el qual vàrem participar. Ha sigut el projecte en el qual ens hem involucrat més. No va sortir com ens esperàvem, ja que no va tenir la repercussió mediàtica que podria haver tingut si les coses s’haguessin fet d’una altra manera. Aquí ens hem adonat un altre cop de les diferències en la forma de treballar entre les dues cultures. La nostra cultura és més organitzada i es preparen les coses amb antelació. En canvi, aquí a República Dominicana la seva forma de treballar és fer-ho tot a l’últim moment, cosa que fa que puguin sortir imprevistos i no es solucionin. És a dir, no són previsors del que pot arribar a ocórrer, actuant ràpid i sense pensar en el que pot ser el millor per al projecte.

Leer Más…

Hasta luego

Helena i Patrícia15665796_1340175969366711_1669612970084481158_n

En este último blog expondremos nuestras sensaciones conjuntamente sobre nuestra experiencia en Cusco.

Primero de todo decir que ha sido una experiencia increíble, la sensación con la que cerramos esta etapa es con mucha alegría, tristeza y felicidad al mismo tiempo. Han sido 3 meses muy intensos que se han pasado volando. Cada día que hemos pasado en este país tan maravilloso hemos aprendido algo, hasta de las cosas más pequeñas que te puedas imaginar. Es bonito conocer otras culturas y entender sus formas de hacer, pensar y vivir. Aquí la vida es más tranquila, cosa que en nuestro país es mucho más alborotado, siempre con prisas y no nos damos cuenta de las cosas buenas del día a día. Si que al principio costaba entender los ritmos de trabajo, ya que de alguna forma para nosotros sería desorganización e impuntualidad, pero hemos entendido y aprendido que son otras formas de trabajar, así pues nos hemos adaptado a su ritmo. Otro de los aspectos a resaltar es el vocabulario al que nos hemos tenido que hacer, pues hay palabras que cambian y que tienen otros significados, esto lo hemos tenido que ir incorporando en nuestro vocabulario para poder intervenir sobre todo con los chicxs con los que acompañábamos.

Leer Más…

Evaluemos

Patricia i Helena

2

En este penúltimo blog, realizaremos la evaluación del proyecto y de las tareas que hemos hecho durante el proceso de prácticas. Para ello lo dividiremos en dos bloques, uno el de Helena y el otro el mío (Patricia).

Leer Más…

De totes les experiències hi ha un aprenentatge

Meritxell Lorenzo i Joana Alfonso

La nostra aventura ja ha acabat, tot i així crec que en relació al context i a la cultura
encara ens queda molt per aprendre quan comencem a viatjar.
Vam arribar a la nostra destinació pensant que la Índia no és un lloc molt segur per
les dones, i menys per aquelles que són estrangeres però un cop ens van establir en
aquesta ciutat ens vam adonar de que justament estàvem a un lloc on, per sort, ens
sentiríem bastant segures en aquest sentit. Pune, igual que la majoria de les ciutats el
sud de la Índia, és una ciutat segura i bastant occidentalitzada. És cert que la gent ens
mira, però és normal ja que no és una ciutat d’atracció turística i per tant no estan
acostumats a veure gent de fora pels seus carrers. Tot i així no hem tingut cap
problema pel carrer, ni tampoc als autobusos, no hem tingut la sensació que en
qualsevol moment poguessin atacar-nos o robar-nos; fets que pel que se’ns ha dit si
que haurem de tenir-los en compte en altres cuitats del país.
La realitat de la Índia és diferent a la nostra realitat actual, tot i que com s’ha vist
reflectit ens algun dels posts anteriors les problemàtiques socials amb les que
conviuen són pràcticament les mateixes que tenim nosaltres (això si amb percentatges
bastant diferents). En les visites a les diferents entitats que vam fer poc desprès
d’arribar a la Índia vam veure que la majoria de les problemàtiques socials per les que
lluiten són: l’extrema pobresa, la llibertat de les dones, la violència domèstica, l’abús
sexual i els drets dels infants. És una llàstima veure els percentatges d’aquestes
problemàtiques tenint en compte que és un dels països més poblats del món.

Els somriures diuen més que les paraules.

Els somriures diuen més que les paraules.

Leer Más…

No és un ‘adéu’, és un ‘fins a reveure’

Judit, Maria i Aida.

Últim dia de casal

Últim dia de casal

Hola a tots i totes,

Aquest hola d’avui és una mica diferent, ja que porta aires de comiat. Sembla mentida, però aquesta és la nostra última entrada al blog.

Tot ha passat en un tancar i obrir d’ulls i el dia de deixar Nuevo Horizonte, la nostra llar en aquests dos últims mesos, ha arribat. És curiós com sempre parlàvem de que els dies en aquest país semblaven tan llargs, però la nostra estada aquí s’ha sentit molt fugaç. Encara recordem amb grans detalls el dia que vam arribar aquí i ens fem creus que quedi ja tant lluny, quan sembla que fos ahir.

Aquest temps aquí ens ha ensenyat moltes coses, tal com esperàvem. Moltes han sigut a nivell personal, però gràcies als projectes que hem anat realitzant, també hi ha hagut a nivell professional.

Leer Más…