És l’hora dels adéus

Milena Garcia, Àgueda Salarich i Gisela Segura

Marxar sempre obre la ment i s’aprenen coses noves. Qüestionar-se les tradicions d’un mateix, les cultures, les maneres de fer… són anècdotes que generalment tornen d’una experiència així.
Sembla fàcil adaptar-se a viure a un país diferent, però la dificultat es troba en entendre la vida que s’hi desenvolupa. L’Índia ho és tot: modernitat i tradició, riquesa i pobresa, progrés i retrocés. Aquí hem après a conviure amb la seva gent i les seves costums, així com també les seves normes, però encara ara, després de dos mesos, som incapaces d’entendre el seu sistema. Un país amb tants milions d’habitants té per defecte una estructura social molt més que complexa i l’Índia, ja de per si, es caracteritza en aquest aspecte.

Grup de dones gaudint d’un dels festivals religiosos que es celebren durant el mes de setembre.

Grup de dones gaudint d’un dels festivals religiosos que es celebren durant el mes de setembre.

Leer Más…

Últimes sensacions

Milena Garcia, Àgueda Salarich i Gisela Segura

La nostra estada a Pune comença a acabar-se, però mirant enrere estem molt satisfetes de les experiències viscudes en aquesta ciutat durant els gairebé tres mesos que hi hem estat. Ara ens toca recopilar records, moments i aprenentatges per a poder fer un balanç general i assimilar tot allò que hem viscut.

Hem tingut la sort de poder veure tres centres diferents i, inclús, en la setmana que ens queda en podrem veure un quart durant uns dies. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de veure el treball social desenvolupat en diferents entitats i de diverses maneres, fet que ha enriquit molt el nivell del qual vam partir en arribar.

Tots els projectes on hem participat tenen característiques diferents i, per tant, el que hem extret de cadascun i com ho hem viscut varia en cada cas. Fent memòria d’aquests tres mesos, ara ens toca avaluar la nostra estada al Muskaan, al Grammangal i al Royal Roses English Medium School.

Durant les tres primeres setmanes de pràctiques vam estar situades al Muskaan, un centre que lluita contra l’abús sexual infantil a la ciutat de Pune. Tenint en compte que la nostra tasca va ser més administrativa que no pas d’atenció directa, no és el centre on hem pogut gaudir més de les nostres pràctiques, doncs ens ha faltat la interacció amb els usuaris i l’aprofundiment en el projecte.

Material que es fa servir en les sessions amb infants petits. S’explica l’abús sexual infantil a través d’una historieta representada per titelles.

Material que es fa servir en les sessions amb infants petits. S’explica l’abús sexual infantil a través d’una historieta representada per titelles.

Leer Más…

A través de la finestra de l’avió

Guatemala 2

Laia Cunill i Glòria Masvidal

Ja mirant cap endarrere tot el viscut a la Cooperativa Nuevo Horizonte, podem parlar d’un aprenentatge tant personal com professional. Sentir-nos part de la comunitat i sentir-nos integrades en aquesta ens ha regalat grans reflexions que no ens esperàvem.

En arribar a Horizonte les expectatives estaven totalment obertes; obertes a tot allò que ens vingués. D’aquesta manera vam aterrar al Frijol Rebelde, la casa on vam passar tota la nostra estància.  Compartint la casa amb una família que ens va rebre amb les portes obertes i ens va ensenyar a moure’ns per la comunitat. D’aquesta manera vam descobrir que no només era el Frijol casa nostre, si no que gran part de la comunitat ens donava la benvinguda i ens acollia com al nostre barri. Conviure amb el veïnatge ens ha ensenyat el gran valor de la solidaritat i el que t’ensenyen les persones amb els seus actes i les seves xerrades.

Leer Más…

Sempre ens quedarà República Dominicana.

A una setmana de deixar el país els sentiments i les emocions són a flor de pell.

Recordem la setmana prèvia a vindre aquí plena de nervis i neguits barrejats amb incertesa i il·lusió, i ens diem a nosaltres mateixes “quina tonteria”. Valorant l’experiència com a conjunt amb els seus moments bons i dolents ens adonem que de tot s’aprèn i que de tot se’n pot treure quelcom positiu. L’adaptabilitat i la flexibilitat han estat elements claus per no tirar la tovallola en certes ocasions, seguir endavant i aprendre de tot allò amb el que ens hem anat trobant.

Així doncs, ha estat una experiència inoblidable i molt especial. El final d’aquesta història és a tocar i ens sap greu que el temps hagi passat tant ràpid.

Ja fa dues setmanes que hem acabat les pràctiques al CECAC. I mirant el procés amb perspectiva identifiquem que hem aprés molt més del que creiem. Ens emportem coneixements nous sobre l’educació social que no havíem conegut fins ara, uns grans companys que s’han convertit en amics i un company i amic que s’ha convertit en família i al que li estarem eternament agraïdes, també ens quedem amb els dinars de la Pau al menjador, les migdiades al terra de l’escola, els somriures, les mirades i l’amor dels nens a l’arribada al centre, els detalls de l’equip educatiu i les mostres d’afecte, els viatges suïcides amb carro públic i els comentaris desafortunats dels homes cap a les “americanas, rubias y flacas”, els quals ens han beneit de per vida ja…

Equip educatiu del CECAC. LA FAMÍLIA

Equip educatiu del CECAC. LA FAMÍLIA

Leer Más…

Acomiadant-nos de la increïble experiència africana

Ana Moreno i Clàudia Saltó

Celebrant l'últim dia d'activitats monitoritzades amb un grup de nens de Gambasse.

Celebrant l’últim dia d’activitats monitoritzades amb un grup de nens de Gambasse.

Fent una recollida general de l’experiència d’haver realitzat les pràctiques a Guinea Bissau, concloem que tan a nivell personal com professional ens ha suposat un creixement per a nosaltres. El període de pràctiques establert per la Universitat tenia un temps limitat, el qual no hem respectat perquè a dia d’avui seguim treballant cada dia degut a que el que ens aporta ens suposa més satisfacció que el fet de fer turisme i visitar altres contextos del país. El fet de viure quatre mesos en aquest país i al ser el tercer cop que venim ens ha aportat poder conèixer i relacionar-nos amb gent d’aquí i poder lligar contactes que ens poden servir per a futurs projectes ja que pretenem engegar una entitat no lucrativa i oferir ajuda a diferents col·lectius del país. Una persona que hem conegut aquí es els Mamadou, un noi que és assistent social i treballa a la presó de Bafatá. Hem aconseguit parlar amb el director de la presó i la setmana vinent tenim concertada una visita a la presó tenint la oportunitat de fer qualsevol pregunta a l’assistent social. Aquest any, el Mamadou engega un projecte que mai s’ha fet, un campionat de futbol entre els presos. Com que ens ha semblat molt bona idea fomentar l’esport dins de la presó, donarem una pilota de futbol, un parell de raquetes i algunes pilotes de tennis, i llibres per a poder llegir.

Leer Más…

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.